Sequera i canvi climàtic al pirineu i a Escandinavia

Fa 2 anys, el 2012 hi va haver una sequera molt severa a part del pirineu. A la part on acostumo anar, al pirineu oriental, a la Vall del Rigard (Ripollés). Aquesta zona, com bona part del pirineu oriental es caracteritza per tenir una pluviometria molt alta els mesos d'estiu. De fet són els mesos més plujosos de l'any. Doncs bé, aquest any va estar 35 dies seguits sense ploure, una cosa que crec que no s'havia donat mai des de que es tenen registres.Un estiu normal es dificil que hi hagi una setmana seguida sense pluja, i la vegetació està adaptada a aquesta pluviometria estival. També aquell any va fer moltissima calor (es va arribar a 34 graus a Planoles i fins i tot una nit tropical, que diria que mai havia succeit) Això va pasar entre els mesos de juliol i agost. La sequera va fer estralls, sobretot en algunes especies en concret. Bona part de la coberta de nabius del sotabosc es va assecar totalment, a més molts faigs també es van assecar. També vaig observar alguns bedolls amb branques mortes.  Els nabius tenen unes arrels molt superficials, cosa que fa que siguin molt sensibles a la sequera extrema. Els bedolls i faigs imagino que també, a més de perdre bastanta aigua per transpiració. Doncs resulta que aquest any, 2014, hem estat a Suècia a finals d'agost. L'estiu allà aquest any també ha estat molt sec i calorós, fins i tot hi ha hagut algun incendi gran (cosa molt sorprenent allà). Observant el bosc m'he adonat del mateix patró que havia observat al pirineu, matolls de nabius morts, i molts bedolls amb les branques assecades. A les fotos podeu veure alguns exemples del que comento. Aquests exemples ens poden donar una idea de com evolucionarà la vegetació com a consequència del gradual escalfament global, al pirineu i a escandinavia.