Les pedres d'Ales i el sud d'Escània (dia 7)

Faltaven minuts per les 6 del matí quan ens ha llevat el Gall de la granja, he oberts els ulls i al mirar per la finestra he comprovat que efectivament estava sortint el sol. Per tant us confirmo que els galls estan programats per llevar-se amb la sortida de sol. He decidit anar a córrer una mica pels voltants, m'he vestit i he anat resseguint els camins que hi ha entre les granjes. Aquesta també és una bona manera de fer turisme, anar corrent pels "puestos" a les 6 del matí. He trobat molts llimacs assassins espanyols pel camí, sé que hi havia molts motius per xafar-los, però no ho he pogut fer, no vull inventar un nou esport olímpic d'alt risc, "els 100m llimac" L'objectiu que teníem aquest dia era anar a la nostra propera residencia, un Bed & breakfast a Tomelilla, un poblet més al sudest d'Skane, però com sempre fem, hem anat parant pel camí quan hem trobat coses pintoresques i improvisant bastant sobre la marxa. La primera parada, llarga, el zoo d'animals nórdics que hi ha a Höör, Skanes Djurpark Al zoo hem vist molts dels animalsque viuen a escandinavia, des de daines, cervols, a rens, elks, linx, ossos, llops. És un parc bastant gran i els animals tenen molt espai per moure's. Per l'estil ens ha recordat molt el "Molló Parc" que també és la mateixa idea amb els animals del pirineu. Us recomanem visitar-lo si teniu oportunitat (a Molló, Ripollés) Com hem estat molt de temps al sortir ja eren més de les 2, tard per dinar aqui a suècia, així que hem parat al primer lloc que hem trobat, un kebab-pizza de carretera anomenat "viking", hem demanat un kebab que quasi no hem pogut acabar. Aqui sovint les racions son massa abundants, sobre tot en aquest tipus de llocs. I amb la panxa ben plena a seguir el camí direcció sud, amb un temps avui també bastant dolent i força fred. Els ruixats i el sol han fet apareixer l'arc de Sant Martí que ens semblava indicar la posició de les pedres d'Ale, un impressionant monument megalitic, una tomba vikinga en forma de vaixell.  En el món dels vikings els personatges importants s'enterraven així perquè pensaven que al més enllà continuaven navegant.  El lloc on està situat és molt estrategic, a un petit penya-segat al costat del mar, on el vent no para de bufar insistentment. De fet abans de ser viking fa 1400 anys, es creu que prèviament era un monument megalitic (fa uns 5500 anys) i que els vikings només van aprofitar part d'aquestes pedres per fer la seva versió. Un cop feta aquesta mística visita hem fet cap el nostre Bed & Breakfast, molt recomanable si veniu per aquestes contrades