Avui he fet per dinar arròs amb gírgoles. Com no tenia "tall" no n'hi he afegit. És una tradició catalana molt nostrada "enrriquir" qualsevol plat amb productes de carn, embotits, etc. He de dir que un arrós només amb verdures, sense peix, ni carn, ni tant sols fumet ni caldo de cap mena pot ser boníssim. És el cas d'aquest arròs que només te vegetals, i per tant és apte per vegetarians i vegans. Ingredients (per 2 persones)

• 1 dent d'all
• 1 ceba
• 2 o 3 tomàquets madurs
• mig carbassó
• 300 g de gírgoles (aproximadament)
• 160 g d'arrós

"L’ascens del nivell de la Mediterrània destruirà les nostres platges; l’Albufera de València i el Delta de l’Ebre desapareixeran engolits per la mar; patirem més sequeres i incendis, i l’increment de les temperatures potser ens obligarà a viure en un estiu constant. Així veiem (i viurem) el canvi climàtic. Però els efectes de l’augment de la temperatura a la Terra són incerts. El futur dependrà del l’ús que fem ara de l’energia, del territori i dels recursos hídrics, perquè el consum abusiu d’aquests agreuja els desequilibris ambientals"

Llegeixo aquesta noticia, resulta que Barcelona té una de les sèries de dades més llargues d'Europa, i del món, que evidencien que durant aquest periode, des del 1780 que es van començar a registrar, la temperatura ha pujat 1.6 graus, especialment els últims 40 anys.

Una escapada que val la pena és anar a veure la Roca Penjada que es troba amagada dins del bosc d'alzines sureres a la serralada que hi ha darrera de Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres. Costa de trobar però és un racó entranyable. Fins i tot l'he afegit al foursquare perquè no tingui pèrdua, la Roca Penjada a Foursquare  

Avui hem tingut el plaer de visitar el BadaTerra, la fira de la bona alimentació i la salut que ha tingut lloc a la plaça Pompeu Fabra de Badalona. Hem aprofitat per comprar algunes llavors de varietats de tomàquets que costen de trobar a les botigues, les intentarem plantar a l'hort urbà a veure com prosperen. En concret hem comprat llavors de la varietat Rosa Plè una mena de tomaquet d'amanida, i uns Mala Cara que són uns tomàquets de penjar. Els plantarem aviat!  

El Wok és un utensili de cuina tipic d'algunes zones d'asia. Originalment estava pensat per cuinar directament a sobre del foc viu. Amb una forma molt rodona fa que tot els sucs que es desprenen de les verdures vagin a parar al fons i d'aquesta manera la cocció s'accelera. Aquest estri s'ha adaptat per les nostres cuines però amb una base plana, més apta per ser utilitzada a una cuina de gas o vitroceràmica, inducció. Si teniu un Wok, per cert el meu és de l'ikea, el podeu aprofitar per fer aquest plat de verdures exquisit i ràpid. Ingredients

• Un gra d'all

Després d'uns mesos de tenir cultivades les bledes al nostre hort urbà, el creixement ha estat espectacular, mireu com eren al principi quan les vam plantar a finals de novembre. Ja fa setmanes que de quan en quan trec fulles per menjar, per això no cal arrencar la planta, només es tallen les fulles més exteriors i contínuament la planta va generant noves fulles. De fet sembla que es pot mantenir el cultiu durant tota la primavera i estiu, ho provarem.

Hi ha coses que normalment no penses que pots fer a casa. Una d'aquestes coses és el mató. Doncs la veritat és que és ben fàcil de fer-ho, i en aquests moments de crisi un bon estalvi. Per cada litre de llet et sortiran aproximadament 200 o 250g de mató. Ingredients:

• 1 litre de llet sencera
• El suc de mitja llimona, i una mica de pell

Escalfem la llet fins que quasi estigui bullint, aboquem el suc de llimona i la pell i ho deixem refredar. Veurem que la llet es talla.

Aquelles casualitats de la vida, recordo quan estudiava a l'Institut Montserrat de Barcelona, el BUP i el COU, entre els anys 1982 i 1986 aproximadament.  Va ser durant aquells anys que es van començar a instal·lar al jardí de l'Institut, un parc ampli ple de palmeres que probablement anteriorment pertanyia a una casa senyorial de la zona. Les sentíem quan fèiem classe, amb aquells xiscles, sense distinció de l'estació de l'any, i sempre volant entre les copes de les palmeres, astutament mai anaven pel terra.

Ara que ja ha pasat l'hivern metereologic, desembre gener i febrer, es confirma que aquest hivern ha estat el més sec de la història, al menys des que es tenen dades. Per exemple a l'observatori Fabra, que va començar a recollir dades el 1914, fa quasi 100 anys, o al de l'Ebre, que és una mica més recent però també porta molts anys.